Etimologia dels cognoms

Palmarola - Palmerola

En el Diccionari català-valencià-balear de l’Institut d’Estudis Catalans (IEC) no hi trobem pas Palmarola però sí Palmerola i defineix la etimologia del mot com a contracció de Palomerola, forma documentada en l’Acta de consagració de la Seu d’Urgell i que representa un diminutiu del llatí Palumbaria, ‘colomer’.

Se suposa que Palmarola pot tenir el mateix origen, com a derivació de Palmerola, si tenim en compte que en el català oriental la e feble es pronuncia com una a neutra. Per aquest motiu moltes vegades trobem la mateixa persona amb el cognom escrit de les dues formes.

Es considera que el naixement de les llengües romàniques data dels segles setè i vuitè com evolució del llatí vulgar. Per tant, no es pot considerar la existència d’un punt de partida, per molt que es considerin Les Homilies d’Organyà -de finals del XII, inicis del XIII- com el text literari català més antic. Josep Moran i Joan Anton Rabella de la Universitat de Barcelona i de l’Institut d’Estudis Catalans així ho defensen ja que és molt discutible el caràcter literari d’aquests textos i a més per l’existència de textos catalans anteriors, de caràcter feudal.

És curiós que aquests dos filòlegs parlant d’aquest tema en la pàgina web abans apuntada (enllaç) citen aquest exemple que fa referència al nom de Palomera: En realitat, les primeres mostres de trets típics del català són del segle IX, encara escasses però ja ben característiques enmig de textos en llatí. Per exemple, el nom Palomera, del llatí Palumbaria, ja es troba en l’acta de consagració de la catedral d’Urgell, redactada al darrer terç del segle IX. (...).

Referències més antigues

Els fogatges 1358-1553
A Internet podem trobar una llista dels fogatges [1] de 1358, 1497 i 1553 que són una relació de persones per llocs i vegueries que havien de pagar una taxa al rei.

Consultades aquestes relacions hem trobat
En els fogatges de 1358
- un Palomera a Girona (com vegueria sense indicació de lloc)
En els fogatges de 1497
- un Palmerola a Cervera, vegueria de Cervera
- un Palmerola a Berga, vegueria de Berga
- un Palomera a Sant Gregori a la vegueria de Girona
- un Palomeres a Barcelona, vegueria de Barcelona
- un Palomeres a Palau, vegueria del Rosselló
- tres Palomeres a Tordera, Pineda i Escales a la vegueria de Girona.
En els fogatges de 1553
- un Palomera (àlies Vila) a Sant Julià de Ramis a la vegueria de Girona
- un Palomeres a Palafolls a la vegueria de Girona
- dos Palmerola a Cervera, vegueria de Cervera (un d’ells eclesiàstic)
- un Palomera a Xerta, vegueria de Tortosa
- un Palmarola (militar) a Palmerola, vegueria de Berga i Bagà
- un Palmerola (militar) a Berga, vegueria de Berga i Bagà
- un Palmerollas a Sant Jaume de Frontanyà, vegueria de Berga i Bagà.

Mostra les localitats dels Fogatges en el Google Maps.

El monjo Arnau Miquel de Palmarola / Palmerola
De totes formes la referència més antiga d’un Palmarola es tracta d’en Arnau Miquel de Palmarola, monjo infermer del monestir de Ripoll, que fou nomenat visitador l’any 1521 conjuntament amb l’abat Jaume Ric.
En el treball sobre La vila de Berga a l'edat mitjana. La família dels Berga que va presentar M. Dolors Santandreu i Soler per optar al títol de Doctora en Història Medieval, hi apareix l’Arnau Miquel de Palmerola (amb e) fill del noble Guillem Ramon de Palmerola del Castell de Palmerola. La cita pertany a l’any 1428. El nom és coincident amb el monjo infermer esmentat més amunt encara que les dates sembla que no concorden.

Els ascendents del General Palmarole
(mitjan s. XVI - inici s. XIX aprox.)
Pel voltant d'aquests anys ja podem trobar en un llibre de Philippe Lazerme que porta per títol Noblesa Catalana - Cavallers i burgesos honrats de Rossello y Cerdanya una branca Palmarola de 8 generacions en la que la primera data coneguda és un casament de 1610. Aquest llibre el podeu aconseguir a la Biblioteca Comtat de Cerdanya de Puigcerdà i a la Biblioteca de Catalunya de Barcelona. Aquest detall beu de les fonts dels Archives Départamentales des Pyrénées-Orientales.

Joan Palmarola advocat de la ciutat de Barcelona (documents de 1628-1673)
Tant si consultem el catàleg col·lectiu de la xarxa de biblioteques de la Diputació de Barcelona com si ho fem en el catàleg col·lectiu de la xarxa de les Universitats de Catalunya hi trobarem diverses entrades que sembla fan referència a sentències, en les que hi intervé en Joan Palmarola advocat de la ciutat de Barcelona (advocatus civitatis), dels anys 1659-1673 aprox. Aquestes sentències, principalment en llatí, són d'actuacions fetes en nom de l'Ajuntament de Barcelona, dels Síndic de Barcelona i de les Confreries. N'hi ha un parell dels anys 1628 i 1630 que potser no són del mateix Joan Palmarola.
A la Biblioteca de Girona es poden consultar uns documents que fan esment d'una causa interposada per Iuliano (Julià) Palmarola contra Emanuelem de Homs datats el 1650.

[1] fogatges

La Gran Enciclopèdia Catalana defineix els fogatges així
HIST 1 Dels segles XIV al XVII imposició que les corts generals establien per convinença amb el rei dels estats de la corona catalano-aragonesa a raó d’una quantitat per foc o casa habitada, per tal de subvenir a necessitats de la corona o la terra.