Castell de Palmerola

Situat en un petit puig a 1095 m d’altitud

Comarca del Ripollès

Palau Palmerola

És també conegut com casa dels comtes de Fonollar

carrer de la Portaferrisa 7-9

Ricard Palmerola

(Barcelona, 1921 - 20/02/2010)

va ser un actor molt polifacètic

Barcelona, 4 de maig de 1921 - Barcelona, 20 de febrer de 2010. 88 anys.


305-6

Ricard Palmerola, en una entrevista a BTV el 21 de gener del 2008

 

Ricard Palmerola va ser un actor molt polifacètic. Fill de l’actriu Carme Buxadós Brualla i de Ricardo Palmerola Claret, crític teatral. Tenia una germana i un germà, la Montserrat i en Joaquín. El va caracteritzar la veu. A la ràdio va presentar concursos, festivals, però sobretot van ser les ràdionovel·les el que el van fer popular. També va treballar en el teatre, en el cinema, a la televisió i fent doblatge. 

Quin Palmarola no s’ha trobat que algun cop li hagin preguntat si era família d'en Ricard Palmerola? Gent gran, està clar. I és que el seu personatge a la ràdio el va fer enormement popular.

Jaume Palmerola, rector

La història de l’antic Hospital de Borredà o Casa de les Dominiques parla de que el rector Jaume Palmerola demanà al rei Carles IV permís per a construir un edifici destinat a l’acolliment de malalts i pobres. Cent anys més tard, l’any 1890, s’instal·laren les monges Dominiques que fundaren l’Escola de Nens.


312-2

antic hospital de Borredà

Ubicació

Situat en un petit puig a 1095 m d’altitud, el castell de Palmerola (Ripollès) és visible des de la carretera de Ripoll a Borredà. Inicialment es tractava d’una casa depenent de la baronia de Portella a cura d’uns castlans [1] anomenats Palmerola. El 1437 fou reedificat i el 1465 adquirí una certa autonomia en ésser infeudat per Galcerà de Pinós, senyor de la Portella, al donzell Joan de Palmerola. El 1767 fou concedit el títol de marquès de Palmerola a F. X. Despujol. El castell ha estat reedificat dins un estil de castell medieval amb una torre emmerletada.

Des de l’any 1979 li ha estat incoat expedient de declaració de monument històrico-artístic.


303-1

Vista de la torre del castell

Ripoll (Catalunya)

carrer Palmerola.
Fa esment a l'antic municipi de Palmerola, ara agregat a Les Llosses per acord del 28 de gener de 1988.


309-1

 

A Barcelona tenim el Palau Palmerola al carrer de la Portaferrisa 7-9. És també conegut com casa dels comtes de Fonollar. Segons consta a l’arxiu de la Direcció de Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona aquesta construcció senyorial conserva restes d’un palau de principis del segle XVIII i va ser refeta segons un projecte d’en Elies Rogent del 1857.

301-1

Palmerola, aeroport internacional i base militar.

(traducció de la informació facilitada per l'Excm. Sr. Carlos Miranda, Alcalde Municipal de Comayagua)
Palmerola és la ubicació geogràfica on es troba la Base Aèria "José Enrique Soto Cano" i la Fuerza de Tarea Conjunto Bravo, aquesta segona és la base militar nord-americana a Hondures.

Està localitzada a Comayagua, antiga capital d'Hondures entre les ciutats de San Pedro Sula i Tegucigalpa; a 7,5 km de la ciutat Colonial de Comayagua.

Palmerola té una de les millors pistes d'aterratge de l'Amèrica Central i ha estat nominada pel Govern d'Hondures com un nou aeroport comercial alternatiu a l'aeroport internacional Toncontín, l'aeroport principal de Tegucigalpa.


308-2

Aeroport de Palmerola

Palmerola

Palmerola, conegut popularment com Pomarola, es un veïnat que pertany al municipi de les Llosses (Ripollès) des del 1991.


302-1

Situació de Palmerola en la comarca del Ripollès

És l’últim municipi que es va unir a les Llosses i també estava subdividit en parròquies de les quals destaquen aquestes masies
- Les Rovires de Baix. Conjuntament amb la Casanova de la Riera i el Camp de Boatella, es troben en l’enclavament anomenat la Rovira.
- Moreta. Una important pairalia que guarda una imatge romànica i dues de barroques.
- El Solà de Moreta. Que n’era una antiga masoveria.
- Lloberes. Tant Lloberes de Baix com Lloberes de Dalt depenien de Sant Julià de Cosp.
- Vilardell. Edificada al segle XVIII.

Escultor i pintor vuitcentista (n. Barcelona, m. Roma 1865).

Ignacio Palmerola, pintor - Rebecca offering water to Eliezer

Va estudiar a la Llotja de Barcelona, que el va premiar els anys 1825 i 1826; a l’escola de San Fernando de Madrid i a la de Sant Lluc de Roma. L’any 1826 va ser premiat amb la medalla de plata de l’Exposició de Barcelona per les seves escultures. A Madrid va exposar els anys 1848, 1850, 1856 i 1858. El seu quadre Caridad romana que va ser adquirit l’any 1856 pel Govern central amb destinació al Museo Nacional, està en dipòsit en el Museu Municipal de Xàtiva. No va aconseguir la plaça de professor de modelat, per oposició, a l’Escuela de la Academia de San Fernando. Va morir a Roma a l’Hospici d’espanyols de Montserrat.

 

Origen

Antic de Palmerola, Senyor de Palmerola, domiciliat en el Castell de Palmerola, va tenir una filla: Helena de Palmerola. Situem-nos a mitjans del segle XVI.


304-1

Casa senyorial dels Marquesos de Palmerola de Sant Hipòlit de Voltregà

 

Helena de Palmerola i Jaume Alemany Descatllar

Helena de Palmerola es va casar amb Jaume d’Alemany-Descatllar, Baró de Callús. Aquest era fill i hereu del Cavaller Francesc d’Alemany-Descatllar. Així es va introduir, la línia dels Alemany-Descatllar, de la qual en el segle XVIII va esdevenir el Primer Marquès de Palmerola en la persona de Francesc Xavier Despujol i Alemany-Descatllar. N’hi ha hagut 7.

Algunes dades biogràfiques

(1834 Mataró, 23 de novembre 1873)

Fill de Bonaventura Palmerola i Teresa Renter. Teixidor mecànic, sindicalista i internacionalista.

President del primer Comitè Democràtic de Mataró l’any 1865. Aquest comitè agrupava els defensors de la República. Membre de la Junta Revolucionària de Mataró en els fets de setembre de 1868 (la revolució “Gloriosa” tal com es coneix), que ocasionaren la fi del regnat d’Isabel II. Destacat membre del moviment obrer local, l’any 1872 presidia el sindicat tèxtil “Les tres classes del Vapor”. Capità de forces milicianes voluntàries durant la tercera, i darrera, guerra carlina (1872-1876). Assistí al segon congrés de la FRE de l’AIT (Saragossa, abril de 1872) com a delegat per Mataró, on va proposar que els càrrecs del Consell Federal fossin retribuïts.