Illa Palmarola

La Baia Del Francese dal Monte Tramontana

Arxipèlag de Les Pontines a la Mar Tirrena

Tèxtils Palmarola

Ripoll. A l’angle inferior esquerra fàbrica tèxtil “Antoni Fons” predecessora de les fàbriques d’en Felio Palmarola Grau.

Ripoll en els terrenys de la Farga Palau on hi arribava el Canal Almoina

Espardenyes Palmarola

Miss Hamptons és una marca que comercialitza ulleres i espardenyes. Els diferents models d'espardenyes porten majoritàriament noms de llocs turístics i entre tots ells hi trobem el model Palmarola.

sabatilles palmarola

Si voleu el més fashion hi esteu en el vostre dret però no per això ho lluireu més. Per comprovar-ho feu un cop d’ull per la gran diversitat de coses destinades a la llar que duen el nom de Palmarola.

 

Cuines italianes

La marca de cuines italiana SCIC comercialitzava un model que va batejar amb el nom de Palmarola. Això era cap als anys 2003 o 2004 i ara ja no se’n pot trobar informació a Internet. N’apareix una altra amb el nom de Ponza, una illa germana de Palmarola en el mateix arxipèlag. Charmita a París també en tenia una altra probablement també d’SCIC. Avui dia encara conservem una foto de cada model.


209-1

Palmarola, cuina italiana SCIC

Casp, 45. Barcelona

IMG 0253

El primer edifici censat a l’Arxiu Municipal Administratiu, del carrer Casp 45 (abans 77 bis), data de 1872. L’edifici del carrer Casp 45 i el contigu de Casp 47 eren dos edificis idèntics. Sembla que la propietat d’aquests edificis originàriament eren de Pablo Cortada. L’any 1904 l’avi Joan que ja n’era propietari del edifici del nombre 45 va demanar els permisos per enderrocar-lo i reconstruir-ne un altre que és el que avui en dia es pot contemplar. Externament millorava substancialment la façana amb una tribuna.

“Palmarola i Solernou”, “Felio Palmarola” i “Vda. Palmarola e hijo”

Són les tres denominacions que va tenir la fàbrica d’en Felio Palmarola Grau que estava situada a Ripoll en els terrenys de la Farga Palau on hi arribava el Canal Almoina, una derivació de la sèquia Molinar o sèquia de Santa Maria que va de Campdevànol a Ripoll i que porta l’aigua del Freser al Ter. Actualment aquest canal no existeix i encara es pot resseguir la sèquia esmentada que alimenta alguns camps.

6 articles de l'avi Joan a la revista Joventut.

No sabem si són tots els que va escriure però no n'hem trobat més. Es tracta de

Flor de marge del 3 de maig de 1900

Fresca d'estiu del 16 d'agost de 1900

Memento del 4 d'abril de 1901

De sol à sol (sic) del 20 de juny de 1901

Nota de color del 22 d'agost de 1901 i

Ilusions (sic) del 10 d'octubre de 1901

 

Situació

A 20 milles de la costa italiana, a la Mar Tirrena formant part del Laci, hi trobem un arxipèlag de cinc illes anomenat Les Pontines. Una d’elles es diu Palmarola i està considerada una de les illes més maques de la Mediterrània. Gairebé deshabitada, està formada per una cresta estreta que arriba als 249 m en la seva part meridional.

Aquest illot de 4 km de llarg per un d’ample fou utilitzat per les tropes americanes per maniobres militars. A Internet hi podem trobar centenars de pàgines que parlen d’aquesta illa. En ella hi van morir exiliat el papa Silveri i Santa Anastàsia, màrtir.

 206-2

Il Fucile

207

Antic Molí d’en Palmarola

(treball realitzat per Joan Palmarola Ginesta)
El Molí dels Frares es troba ubicat en el terme de Santa Cecília de Voltregà a la comarca d’Osona, antigament circumscrit el Manso Verdaguer (finca). Pels voltants de 1900-1920 existia en aquesta zona una activitat important agrària relacionada amb els molins fariners molt a prop de la riera del Soreig. Actualment es conserven en diverses cases o masos d’aquesta zona alguns noms d’antigues farineres com: el Molí d’Homs, el Molí de Torroella i el Molí dels Frares.

Les referències més antigues del Molí dels Frares tenen a veure amb els frares, anterior al 1840, que vivien i treballaven en aquest molí. Varen ser els primers en adequar el terreny, els enclavaments i les estructures de canalització de l’aigua per tal de ser aprofitada com a energia i donar vida al molí.

Joguines PALMAROLA, fundada el 1887, tenia quatre botigues a Vic i una a Manlleu. Era dels petits comerços més emprenedors i que havia sabut aprofitar ràpidament les noves tecnologies col·locant els seus productes a Internet a través de la seva pàgina web a la que s'hi arribava a través de múltiples enllaços.


208-1

 

El negoci tenia dues vessants: Can Palmarola orientada a la joguina tradicional i Palmarola Hobby on s'hi trobava tota classe de vehicles dirigits amb tots els complements necessaris. Fou absorbida per Interkits y l'emblemàtica botiga del carrer Argenters 12 de Vic va passar a anomenar-se Palmarola Hobby. Actualment ja no té res a veure amb el negoci original.

 


208-2

Establiment de Can Palmarola Hobby al carrer Argenters, 12 de Vic (Barcelona)

 

Thomas Palmarola

El pare Thomas Palmarola ha passat a la història com a narrador de la invenció de la imatge de Belulla. L’escrit La perla del Vallés María Santissima en sa miraculosa imatge de Bellulla: Narració de la invenció de dita sagrada imatge y de alguns dels molts prodigis que Deu obra en los devots de ella que dona a la llum publica... està datat el 1712.

La capella era una construcció del 1279, quan hom féu un llegat d’una lliura de cera per a l’obra de l’església. El 1310 es fa una donació a la capella i el 1364 l’autoritat eclesiàstica autoritzà Guillem Negrals com a rector de Bellulla, la presentació del qual havia estat feta pel rector de Canovelles. L’edifici primitiu fou substituït per un de tipus renaixentista, probablement quan la capella pertanyia als dominicans de Santa Caterina, de Barcelona, des del 1611, fins que el 1835 en foren desposseïts. L’antiga imatge de bronze de la Mare de Déu de Bellulla que, segons la tradició, havia estat trobada per una pastora el 1261, hom la venerava com a advocada de la vista. Des del 1872 es trobava a la parròquia de Canovelles, d’on desaparegué el 1936.

Cagalàstics (Josep Magem)

La senyoreta Palmarola és una cançó de Cagalàstics. Josep Magem, el seu nom real, m'ha comentat que fa més de quaranta anys havia anat a l'escola a Vic amb una senyoreta que es deia Palmarola -Carmen, creu recordar-. Diu, textualment, que la pobra dona no s'inflava pas ni era tan rabiüda com diu la cançó (bé, una mica de mal geni sí que tenia). Les cançons de Cagalàstics són cançons per riure, per cantar, per aprendre a ser i somniar..., tal com ell les defineix al Facebook.