El Marquesat de Palmerola
(de la Viquipèdia)
El Marquesat de Palmerola és un títol nobiliari concedit el 7 de juny de 1767 pel rei Carles III a favor de Francesc Xavier Despujol i d'Alemany-Descatllar, baró de Montclar. En el marquesat el succeïren els seus fills Manuel Despujol i de Vilalba, membre de l'Acadèmia de Bones Lletres (1791), i Ramon Despujol i de Vilalba (Barcelona 1772 — ~1848), defensor de Tortosa contra les forces napoleòniques del general Suchet el 1811 i regidor perpetu de Barcelona.
La seva denominació fa referència a l'antic municipi de Palmerola (Les Llosses, Ripollès), del qual els avantpassats de Francesc Xavier Despujol i d'Alemany-Descatllar, n'eren senyors.
- Anunci guardat amb èxit
- Vist: 653
Destacat sindicalista
(1834 Mataró, 23 de novembre 1873)
Fill de Bonaventura Palmerola i Teresa Renter. Teixidor mecànic, sindicalista i internacionalista.
President del primer Comitè Democràtic de Mataró l’any 1865. Aquest comitè agrupava els defensors de la República. Membre de la Junta Revolucionària de Mataró en els fets de setembre de 1868 (la revolució “Gloriosa” tal com es coneix), que ocasionaren la fi del regnat d’Isabel II. Destacat membre del moviment obrer local, l’any 1872 presidia el sindicat tèxtil “Les tres classes del Vapor”. Capità de forces milicianes voluntàries durant la tercera, i darrera, guerra carlina (1872-1876). Assistí al segon congrés de la FRE de l’AIT (Saragossa, abril de 1872) com a delegat per Mataró, on va proposar que els càrrecs del Consell Federal fossin retribuïts.
- Anunci guardat amb èxit
- Vist: 641
Un reconegut actor i una gran veu.
(Barcelona, 4 de maig de 1921 - Barcelona, 20 de febrer de 2010. 88 anys)
Ricard Palmerola, en una entrevista a BTV el 21 de gener del 2008
Ricard Palmerola va ser un actor molt polifacètic. Fill de l’actriu Carme Buxadós Brualla i de Ricardo Palmerola Claret, crític teatral. Tenia una germana i un germà, la Montserrat i en Joaquín. El va caracteritzar la veu. A la ràdio va presentar concursos, festivals, però sobretot van ser les ràdionovel·les el que el van fer popular. També va treballar en el teatre, en el cinema, a la televisió i fent doblatge.
Quin Palmarola no s’ha trobat que algun cop li hagin preguntat si era família d'en Ricard Palmerola? Gent gran, està clar. I és que el seu personatge a la ràdio el va fer enormement popular.
- Anunci guardat amb èxit
- Vist: 628
Jaume Palmerola, rector
La història de l’antic Hospital de Borredà o Casa de les Dominiques parla de que el rector Jaume Palmerola demanà al rei Carles IV permís per a construir un edifici destinat a l’acolliment de malalts i pobres. Cent anys més tard, l’any 1890, s’instal·laren les monges Dominiques que fundaren l’Escola de Nens.
antic hospital de Borredà
- Anunci guardat amb èxit
- Vist: 606
Escultor i pintor vuitcentista
(n. Barcelona, m. Roma 1865).
Va estudiar a la Llotja de Barcelona, que el va premiar els anys 1825 i 1826; a l’escola de San Fernando de Madrid i a la de Sant Lluc de Roma. L’any 1826 va ser premiat amb la medalla de plata de l’Exposició de Barcelona per les seves escultures. A Madrid va exposar els anys 1848, 1850, 1856 i 1858. El seu quadre Caridad romana que va ser adquirit l’any 1856 pel Govern central amb destinació al Museo Nacional, està en dipòsit en el Museu Municipal de Xàtiva. No va aconseguir la plaça de professor de modelat, per oposició, a l’Escuela de la Academia de San Fernando. Va morir a Roma a l’Hospici d’espanyols de Montserrat.
- Anunci guardat amb èxit
- Vist: 584