És també conegut com casa dels comtes de Fonollar
Ripoll. A l’angle inferior esquerra fàbrica tèxtil “Antoni Fons” predecessora de les fàbriques d’en Felio Palmarola Grau.
És l’únic català amb paper de renom a la Revolució Francesa.
Palmarola, un cognom gens comú i, alhora, fet popular per persones, coses i llocs, ens ha permès fer aquesta compilació de tot el que hi està relacionat que, sense ser profús, no deixa de ser important.
Ha estat com un joc per posar a l’abast dels que portem el cognom tot el que ens sembla curiós o simpàtic. Des de les informacions més remotes als objectes que el porten de nom, aportant la font de la informació sempre que ens ha estat possible. Parlem dels que som i dels que van marxar però han deixat una petja en el camí. Ens obrim, també, als cognoms semblants que potser segles enrere fèiem el camí plegats. Hi trobareu coses sorprenents que potser són efímeres però també d’altres que encara que passin els anys seran permanents o només caldrà actualitzar-les.
A 20 milles de la costa italiana, a la Mar Tirrena formant part del Laci, hi trobem un arxipèlag de cinc illes anomenat Les Pontines. Una d’elles es diu Palmarola i està considerada una de les illes més maques de la Mediterrània. Gairebé deshabitada, està formada per una cresta estreta que arriba als 249 m en la seva part meridional.
Aquest illot de 4 km de llarg per un d’ample fou utilitzat per les tropes americanes per maniobres militars. A Internet hi podem trobar centenars de pàgines que parlen d’aquesta illa. En ella hi van morir exiliat el papa Silveri i Santa Anastàsia, màrtir.
El primer edifici censat a l’Arxiu Municipal Administratiu, del carrer Casp 45 (abans 77 bis), data de 1872. L’edifici del carrer Casp 45 i el contigu de Casp 47 eren dos edificis idèntics. Sembla que la propietat d’aquests edificis originàriament eren de Pablo Cortada. L’any 1904 l’avi Joan que ja n’era propietari del edifici del nombre 45 va demanar els permisos per enderrocar-lo i reconstruir-ne un altre que és el que avui en dia es pot contemplar. Externament millorava substancialment la façana amb una tribuna.
Són les tres denominacions que va tenir la fàbrica d’en Felio Palmarola Grau que estava situada a Ripoll en els terrenys de la Farga Palau on hi arribava el Canal Almoina, una derivació de la sèquia Molinar o sèquia de Santa Maria que va de Campdevànol a Ripoll i que porta l’aigua del Freser al Ter. Actualment aquest canal no existeix i encara es pot resseguir la sèquia esmentada que alimenta alguns camps.
(treball realitzat per Joan Palmarola Ginesta)
El Molí dels Frares es troba ubicat en el terme de Santa Cecília de Voltregà a la comarca d’Osona, antigament circumscrit el Manso Verdaguer (finca). Pels voltants de 1900-1920 existia en aquesta zona una activitat important agrària relacionada amb els molins fariners molt a prop de la riera del Soreig. Actualment es conserven en diverses cases o masos d’aquesta zona alguns noms d’antigues farineres com: el Molí d’Homs, el Molí de Torroella i el Molí dels Frares.
Les referències més antigues del Molí dels Frares tenen a veure amb els frares, anterior al 1840, que vivien i treballaven en aquest molí. Varen ser els primers en adequar el terreny, els enclavaments i les estructures de canalització de l’aigua per tal de ser aprofitada com a energia i donar vida al molí.
Ricard Palmerola va ser un actor molt polifacètic. Fill de l’actriu Carme Buxadós Brualla i de Ricardo Palmerola Claret, crític teatral. Tenia una germana i un germà, la Montserrat i en Joaquín. El va caracteritzar la veu. A la ràdio va presentar concursos, festivals, però sobretot van ser les ràdionovel·les el que el van fer popular. També va treballar en el teatre, en el cinema, a la televisió i fent doblatge.
Quin Palmarola no s’ha trobat que algun cop li hagin preguntat si era família d'en Ricard Palmerola? Gent gran, està clar. I és que el seu personatge a la ràdio el va fer enormement popular.
Situat en un petit puig a 1095 m d’altitud, el castell de Palmerola (Ripollès) és visible des de la carretera de Ripoll a Borredà. Inicialment es tractava d’una casa depenent de la baronia de Portella a cura d’uns castlans [1] anomenats Palmerola. El 1437 fou reedificat i el 1465 adquirí una certa autonomia en ésser infeudat per Galcerà de Pinós, senyor de la Portella, al donzell Joan de Palmerola. El 1767 fou concedit el títol de marquès de Palmerola a F. X. Despujol. El castell ha estat reedificat dins un estil de castell medieval amb una torre emmerletada.
Des de l’any 1979 li ha estat incoat expedient de declaració de monument històrico-artístic.
A Barcelona tenim el Palau Palmerola al carrer de la Portaferrisa 7-9. És també conegut com casa dels comtes de Fonollar. Segons consta a l’arxiu de la Direcció de Patrimoni de l’Ajuntament de Barcelona aquesta construcció senyorial conserva restes d’un palau de principis del segle XVIII i va ser refeta segons un projecte d’en Elies Rogent del 1857.
Carles Sentís ens descobreix en aquest article del 13 de juny de 2003 a La Vanguardia de Barcelona el General Francesc de Palmerola Soler, anomenat a França François Joseph Bertrand Baron de Palmarole. Són la mateixa persona ja que en qualsevol cas es tracta de l’únic alcalde de Perpinyà amb aquest cognom [1].
El seu nom real, tret de les dades genealògiques recollides per Philippe Lazerme dels Archives Départamentales des Pyrénées-Orientales, és Francesch Joseph Bertran Soler. De família noble procedent, generacions anteriors, de les terres de Girona. El seu pare era en Francesch Bertran de Palmarola, cavaller de Sant Lluís i va morir defensant França contra els anglesos a la frontera del Quebec. El pare fou membre honorari de la lògia maçònica Les amis de la Reunion tal com s'explica en el llibre Els fills de la llum. Els francmaçons de les comarques gironines (1811-1897) [3].
Un calendari fet amb fotos de plaques de carrer que porten nom de data. És una col·lecció oberta a tothom que hi vulgui participar i, alhora, en pot gaudir. Tots els dies de l'any tenen un mínim d'una foto.
Exposicions temàtiques de bestiari al carrer. Són exposicions urbanes, fixes o itinerants, temporals o permanents, en el que el subjecte és un animal. La seva finalitat pot ser identitària o, sovint, benèfica. Fins ara els protagonistes del que hem recollit són les vaques, els óssos, els elefants, els galls i els porcs. Entreu en el bloc hi descobrireu la imaginació dels artistes que han donat forma al bestiari. El que hem recollit no és exhaustiu i hi podeu contribuir a ampliar les col·leccions amb les vostres fotos.
(àlbum Flickr)