Palmarola 1. Cognom dels nostres avantpassats d'origen incert però suposadament derivat de Palmerola. La referència més antiga data de principis del segle XVI. 2. nom d'illa que forma part de l'arxipèlag de les Illes Poncianes. 3. nom d'animals i coses famosa euga argentina; cuines, ceràmica i cristalleria italianes; estufa de llenya; seient de cotxe i altres.
Palmerola 1. El Diccionari català-valencià-balear defineix la etimologia del mot com a contracció de Palomerola....
Contingut del web
Palmarola, un cognom gens comú i, alhora, fet popular per persones, coses i llocs, ens ha permès fer aquesta compilació de tot el que hi està relacionat que, sense ser profús, no deixa de ser important.
Ha estat com un joc per posar a l’abast dels que portem el cognom tot el que ens sembla curiós o simpàtic. Des de les informacions més remotes als objectes que el porten de nom, aportant la font de la informació sempre que ens ha estat possible. Parlem dels que som i dels que van marxar però han deixat una petja en el camí. Ens obrim, també, als cognoms semblants que potser segles enrere fèiem el camí plegats. Hi trobareu coses sorprenents que potser són efímeres però també d’altres que encara que passin els anys seran permanents o només caldrà actualitzar-les.
- Anunci guardat amb èxit
- Vist: 2215
La seva família
Carles Sentís ens descobreix en aquest article del 13 de juny de 2003 a La Vanguardia de Barcelona el General Francesc de Palmerola Soler, anomenat a França François Joseph Bertrand Baron de Palmarole. Són la mateixa persona ja que en qualsevol cas es tracta de l’únic alcalde de Perpinyà amb aquest cognom [1].
El seu nom real, tret de les dades genealògiques recollides per Philippe Lazerme dels Archives Départamentales des Pyrénées-Orientales, és Francesch Joseph Bertran Soler. De família noble procedent, generacions anteriors, de les terres de Girona. El seu pare era en Francesch Bertran de Palmarola, cavaller de Sant Lluís i va morir defensant França contra els anglesos a la frontera del Quebec. El pare fou membre honorari de la lògia maçònica Les amis de la Reunion tal com s'explica en el llibre Els fills de la llum. Els francmaçons de les comarques gironines (1811-1897) [3].
- Anunci guardat amb èxit
- Vist: 1824
Ubicació
Situat en un petit puig a 1095 m d’altitud, el castell de Palmerola (Ripollès) és visible des de la carretera de Ripoll a Borredà. Inicialment es tractava d’una casa depenent de la baronia de Portella a cura d’uns castlans [1] anomenats Palmerola. El 1437 fou reedificat i el 1465 adquirí una certa autonomia en ésser infeudat per Galcerà de Pinós, senyor de la Portella, al donzell Joan de Palmerola. El 1767 fou concedit el títol de marquès de Palmerola a F. X. Despujol. El castell ha estat reedificat dins un estil de castell medieval amb una torre emmerletada.
Des de l’any 1979 li ha estat incoat expedient de declaració de monument històrico-artístic.
Vista de la torre del castell
- Anunci guardat amb èxit
- Vist: 1759
(avi dels Palmarola-Creus)
El primer edifici censat a l’Arxiu Municipal Administratiu, del carrer Casp 45 (abans 77 bis), data de 1872. L’edifici del carrer Casp 45 i el contigu de Casp 47 eren dos edificis idèntics. Sembla que la propietat d’aquests edificis originàriament eren de Pablo Cortada. L’any 1904 l’avi Joan que ja n’era propietari del edifici del nombre 45 va demanar els permisos per enderrocar-lo i reconstruir-ne un altre que és el que avui en dia es pot contemplar. Externament millorava substancialment la façana amb una tribuna.
- Anunci guardat amb èxit
- Vist: 1969
“Palmarola i Solernou”, “Felio Palmarola” i “Vda. Palmarola e hijo”
Són les tres denominacions que va tenir la fàbrica d’en Felio Palmarola Grau que estava situada a Ripoll en els terrenys de la Farga Palau on hi arribava el Canal Almoina, una derivació de la sèquia Molinar o sèquia de Santa Maria que va de Campdevànol a Ripoll i que porta l’aigua del Freser al Ter. Actualment aquest canal no existeix i encara es pot resseguir la sèquia esmentada que alimenta alguns camps.
- Anunci guardat amb èxit
- Vist: 1883