Castell de Palmerola

Situat en un petit puig a 1095 m d’altitud

Comarca del Ripollès

Palau Palmerola

És també conegut com casa dels comtes de Fonollar

carrer de la Portaferrisa 7-9

Ricard Palmerola

(Barcelona, 1921 - 20/02/2010)

va ser un actor molt polifacètic

Ubicació

Situat en un petit puig a 1095 m d’altitud, el castell de Palmerola (Ripollès) és visible des de la carretera de Ripoll a Borredà. Inicialment es tractava d’una casa depenent de la baronia de Portella a cura d’uns castlans [1] anomenats Palmerola. El 1437 fou reedificat i el 1465 adquirí una certa autonomia en ésser infeudat per Galcerà de Pinós, senyor de la Portella, al donzell Joan de Palmerola. El 1767 fou concedit el títol de marquès de Palmerola a F. X. Despujol. El castell ha estat reedificat dins un estil de castell medieval amb una torre emmerletada.

Des de l’any 1979 li ha estat incoat expedient de declaració de monument històrico-artístic.


303-1

Vista de la torre del castell

 

De visita al castell

29 d’abril de 2007
Anteriorment pertanyia al Marquès de Callús que el va vendre a un particular de Manlleu juntament amb l'extensió de terreny que l’envolta. Aquest particular ha llogat el castell a un grup de joves que el tenen com a centre de reinserció de drogodependents i d’ex-presoners. És un lloc molt tranquil i no és de fàcil accés.

Quan s’entra al castell hi trobem un rètol del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya que l’identifica com a Centre col·laborador on s’imparteixen cursos de Formació Ocupacional. La realitat és que en aquest indret els que ho volen poden fer treballs per a empreses com, per exemple, Casals que hi ha cedit la manipulació de plaques de xips per a polidores i trepants. Sembla que hi ha altres dues empreses que hi tenen acords de col·laboració.


303-2

Un mussol presideix l'entrada al menjador

Són gent molt atenta que s’hi han esforçat per explicar-nos el que hi fan. Quan hi hem arribat un noi ens ha dit que si volíem ell anava a avisar a un company que ens faria de guia pel recinte. El noi que ens ha fet de guia és originari de Ribes de Freser i hi porta 3 anys en aquesta tasca. Pere Serra és el cap del grup i ja fa uns 20 anys que s’hi dedica. Sembla que no reben subvencions de cap mena i subsisteixen dels ingressos de la gent que hi va per reinserir-se i dels treballs del camp o ramaders.

Els hostatjats paguen al voltant dels 550€, lluny dels 1200€ que sembla que pot costar una estada en altres centres similars. Ara en són unes 20 les persones que tracten de superar el seu problema o malaltia en el castell encara que havien arribat a ser unes 60. Les feines de la casa se les distribueixen de forma rotativa.


303-3

Detall d’un dels escuts del castell

El castell no està gaire bé i hi ha zones amb un cert perill i és per això que ja han arribat a un acord amb el propietari per traslladar-se a alguna de les altres cases que s’hi troben a les terres de la seva propietat. Quan vas arribant al castell la imatge és força desoladora ja que hi veus el que semblen uns safarejos, adossats a un altre d’antic, que no se n’adiuen amb l’entorn, abandonats amb rentadores bolcades i les rajoles de les parets caigudes. Més endavant hi trobes ben apilat electrodomèstics i runa diversa així com molts somiers. Aquesta primera visió fa que et caigui l’ànima als peus però quan veus la feina que s’hi fa et fa sentir una mica més de complicitat amb la gent del lloc.


303-4

Una vista de conjunt
[1] castlà pl. castlans    m HIST A l'edat mitjana, el qui tenia el govern i la jurisdicció d'un castell i d'una porció de béns annexos o castellania en possessió immediata, bé que sense cap dret sobre el domini útil, en nom del senyor que els hi havia confiats.