General Palmarole

És l’únic català amb paper de renom a la Revolució Francesa.

General d'en Napoleó i Alcalde de Perpinyà


401-1

General Palmarole

La seva família

Carles Sentís ens descobreix en aquest article del 13 de juny de 2003 a La Vanguardia de Barcelona el General Francesc de Palmerola Soler, anomenat a França François Joseph Bertrand Baron de Palmarole. Són la mateixa persona ja que en qualsevol cas es tracta de l’únic alcalde de Perpinyà amb aquest cognom [1].

El seu nom real, tret de les dades genealògiques recollides per Philippe Lazerme dels Archives Départamentales des Pyrénées-Orientales, és Francesch Joseph Bertran Soler. De família noble procedent, generacions anteriors, de les terres de Girona. El seu pare era en Francesch Bertran de Palmarola, cavaller de Sant Lluís i va morir defensant França contra els anglesos a la frontera del Quebec. El pare fou membre honorari de la lògia maçònica Les amis de la Reunion tal com s'explica en el llibre Els fills de la llum. Els francmaçons de les comarques gironines (1811-1897) [3].

La seva mare, de cognom Soler, era també d’una família mig noble. Ella quan va quedar vídua, va aconseguir fer-lo entrar a l’Acadèmia militar, segurament, on va estar Napoleó.

Set generacions enrere, el seu avantpassat més llunyà del que disposem informació –Miquel de Palmarola, donzell de Talltorta– figura amb l’anotació alies Palmerola que fa pensar en un canvi de cognom (Palmerola per Palmarola) en algun moment.

 

General de Brigada de Napoleó i Alcalde de Perpinyà

En temps de Napoleó va arribar a ser general de brigada de l’exèrcit de Sambre-et-Meuse, departament francès a tocar de Bèlgica que va deixar d’existir el 1814. Probablement va ser Napoleó qui el va enviar al Rosselló i també d’alcalde de Perpinyà. Diuen que va ser ell qui va fer plantar els plàtans del magnífic passeig de la Cours Palmarole, cantat per Charles Trenet [2]. Va ser alcalde en el període que va del 10 de desembre de 1804 al 29 de setembre de 1806 i també del 4 de maig de 1807 al 8 de maig de 1809.

Posteriorment el van destinar al departament del Ter, que és com els francesos de Napoleó anomenaven Girona amb la idea d’incorporar Catalunya a França com una continuació del Rosselló, i es va establir un temps al castell de Sant Ferran de Figueres.

Lluís XVIII després de la desfeta de Waterloo el va relegar a la reserva i es va retirar a una finca de la seva mare a Argelès on va morir el 1839.

És l’únic català amb paper de renom a la Revolució Francesa.

 

[1] Ni Palmarola, ni Palmerola, ni Palmarole. Com queda clar en la documentació aconseguida ell es deia Francesch (François) Joseph Bertran Soler. Palmarola és el segon cognom del pare i en els seus avantpassats hi consta algun Palmerola, cosa que podria explicar una possible derivació del cognom. La documentació que s'aporta l'hem d'agrair a Marie-Andrée Calafat, bibliotecària i responsable de la Mediateca de Perpinyà. Es tracta d'un article a La semaine du Rousillon i un altre de la revista Massana.
[2] La cançó de Charles Trenet. Caldria comprovar-ho però sembla que podria ser "sous les platanes blancs de Perpignan".
[3] Llibre de Josep Clarà de la sèrie El Corral del Vent publicat per l'editorial Carles Vallès.