Illa Palmarola

La Baia Del Francese dal Monte Tramontana

Arxipèlag de Les Pontines a la Mar Tirrena

Tèxtils Palmarola

Ripoll. A l’angle inferior esquerra fàbrica tèxtil “Antoni Fons” predecessora de les fàbriques d’en Felio Palmarola Grau.

Ripoll en els terrenys de la Farga Palau on hi arribava el Canal Almoina

“Palmarola i Solernou”, “Felio Palmarola” i “Vda. Palmarola e hijo”

Són les tres denominacions que va tenir la fàbrica d’en Felio Palmarola Grau que estava situada a Ripoll en els terrenys de la Farga Palau on hi arribava el Canal Almoina, una derivació de la sèquia Molinar o sèquia de Santa Maria que va de Campdevànol a Ripoll i que porta l’aigua del Freser al Ter. Actualment aquest canal no existeix i encara es pot resseguir la sèquia esmentada que alimenta alguns camps.

L’any 1856 “Palmarola i Solernou” continuava l'activitat de la fàbrica tèxtil de raó social “Antoni Fons” -que desapareixia- amb la mateixa maquinària. Tres anys després, l’any 1859, hi va haver un canvi de nom i va passar a dir-se “Felio Palmarola”. Quan Felio Palmarola Grau va morir l’any 1868 va continuar uns anys més l’activitat amb el nom de "Vda. Palmarola e Hijo”. Trobem informació de la fàbrica fins 1892. En els darrers anys de vida d’en Felio Palmarola i els immediats següents la fàbrica era puntera en quantitat de cardes, pues i telers.


201-5

Ripoll. A l’angle inferior esquerra fàbrica tèxtil “Antoni Fons” predecessora de les fàbriques d’en Felio Palmarola Grau.

 

 

Documents relacionats amb la fàbrica

A Flickr podem consultar diversos documents relacionats amb la fàbrica en aquest enllaç

 

 

Rec de l’Almoina o del Prat.

Propietat del Monestir de Santa Maria de Ripoll i sota l’administració del monjo Almoiner, és un dels canals històrics de Ripoll. En desconeixem la data de construcció. Al segle XVI portava les seves aigües, captades al riu Freser, a martinets d’estirar ferro, tornalls de barrinar armes de foc i a fabricants de claus. Dins l’època d’industrialització ajuda al funcionament d’una fàbrica de filats i així mateix, contribueix a moure les moles d’un molí i de l’última farga d’aram de la comarca. Avui els 670 m de llargada inicial, han quedat reduïts a dues terceres parts i l’aprofitament que tenia per a usos de treball és nul. Del llibre Les arts tèxtils a Ripoll i a la comarca.

 

Fonts:
1. Les arts tèxtils a Ripoll i a la comarca. Assaig d’història. Publicat pel Patronat “Francesc Eiximenis” de la Diputació de Girona.
2. Arxiu històric comarcal de Ripoll.
3. Helena Benito Doctora del Departament d'Empresa de la Universitat de Girona que feia esment de la fàbrica tèxtil en el seu treball sobre els Ensesa de Girona, consultada ens va dir que La informació sobre la industria de la província de Girona la vaig treure de dos llibres. El de Pedro Martínez Quintanilla, (1865), "La provincia de Gerona: Datos estadísticos". Girona, Imprenta F. Dorca. Aquest llibre el podrà trobar a les biblioteques de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la Universitat de Barcelona, i de la Universitat Pompeu Fabra. I el de Francisco Giménez Guited,(1862), "Guía fabril e industrial de España". Barcelona, Imprenta de Luis Tasso. En aquest, a la plana 95, hi diu "Ripoll-Fábrica de hilados y tejidos de algodón de don Feliu Palmarola, 2500 husos, 12 cardas y 12 tel. com. (segurament són telers), capital 250.800; operarios 4". En aquest llibre és tot el qui hi posa. A l'altre, com que no el tinc a mà, no li puc dir què hi podrà trobar.