“Palmarola i Solernou”, “Felio Palmarola” i “Vda. Palmarola e hijo”
Són les tres denominacions que va tenir la fàbrica d’en Felio Palmarola Grau que estava situada a Ripoll en els terrenys de la Farga Palau on hi arribava el Canal Almoina, una derivació de la sèquia Molinar o sèquia de Santa Maria que va de Campdevànol a Ripoll i que porta l’aigua del Freser al Ter. Actualment aquest canal no existeix i encara es pot resseguir la sèquia esmentada que alimenta alguns camps.
L’any 1856 “Palmarola i Solernou” continuava l'activitat de la fàbrica tèxtil de raó social “Antoni Fons” -que desapareixia- amb la mateixa maquinària. Tres anys després, l’any 1859, hi va haver un canvi de nom i va passar a dir-se “Felio Palmarola”. Quan Felio Palmarola Grau va morir l’any 1868 va continuar uns anys més l’activitat amb el nom de "Vda. Palmarola e Hijo”. Trobem informació de la fàbrica fins 1892. En els darrers anys de vida d’en Felio Palmarola i els immediats següents la fàbrica era puntera en quantitat de cardes, pues i telers.
Ripoll. A l’angle inferior esquerra fàbrica tèxtil “Antoni Fons” predecessora de les fàbriques d’en Felio Palmarola Grau.
Documents relacionats amb la fàbrica
A Flickr podem consultar diversos documents relacionats amb la fàbrica en aquest enllaç
Rec de l’Almoina o del Prat.
Propietat del Monestir de Santa Maria de Ripoll i sota l’administració del monjo Almoiner, és un dels canals històrics de Ripoll. En desconeixem la data de construcció. Al segle XVI portava les seves aigües, captades al riu Freser, a martinets d’estirar ferro, tornalls de barrinar armes de foc i a fabricants de claus. Dins l’època d’industrialització ajuda al funcionament d’una fàbrica de filats i així mateix, contribueix a moure les moles d’un molí i de l’última farga d’aram de la comarca. Avui els 670 m de llargada inicial, han quedat reduïts a dues terceres parts i l’aprofitament que tenia per a usos de treball és nul. Del llibre Les arts tèxtils a Ripoll i a la comarca.